martes, 10 de febrero de 2009

LLORÓ EN SILENCIO

Y se fué. Se oyó un fuerte golpe de puerta y un silencio extraño inundó la habitación. No era la primera vez, ni sería la última.
Le molestaba que siempre le repitieran lo mismo. No soportaba que le pusieran normas, no soportaba que le dijeran lo que debía hacer.
Era perfeccionista y se ponía de mal humor cuando algo no le salía bien o se le escapaba de las manos.
A menudo lo pagaba con otros, pero ellos la entendían y conocían sus pasos; tal vez por eso, no se molestaban ni en preguntar.
También puede ser que exagerara, no lo podía evitar; ...
Le molestaba aún más cuando le hacían cumplidos sobre algo bien echo cuando podría haber estado mejor.
Tenía tantas cosas por decir, tantas quejas por publicar; que no dijo nada y se quedó sentada en la habitación de al lado. Siempre con algo que decir. Siempre con algo que escuchar.
Tal vez, ahora, era su turno para entrar y aprender algo; o más bién; entrar y enseñar algo.
Resistiendo aún más se fue. No tenía el valor por dejar de esconder sus miedos. Era una covarde. Otra vez... otra vez, se marchó sin las ideas claras.
Se había rendido, se había cansado de esperar. Una lágrima recorría su mejilla mientras ella, apenas podía respirar.
Lloró en silencio.
Ella estaba dando al mundo mucho más de lo que ella podía; ella necesitaba a alguien que le mostrara lo que podía ser; y ella trató de sobrevivir llevando su corazón en sus mangas, ella trató de sobrevivir viviendo su vida por si misma, siempre asustada del trueno.
Vas a necesitar la fuerza para encontrar tu hogar!

PD: Aquest si que l'he escrit jo :)

ANNA

miércoles, 14 de enero de 2009


Esta vida es una pista deslizante como el hielo así que cuida tu velocidad. Deberás abrir los ojos para estar siempre despierto ante lo que te pueda pasar.
Y pasarán más de mil años y desapareceremos pero algo nunca va a cambiar mientras sigamos viviendo dominados por el miedo y no lo sepamos enfrentar.Yo, cuando no me creo capaz, me acuerdo de los días que dejamos atrás, es lo que me sirve para hacerme más fuerte y llegar al final. Porque la vida son instantes que se cruzan en el tiempo, la locura más brillante puede estar ocurriendo. Porque dándole la vuelta al peor de los momentos abriremos nuevas puertas que nos lleven hasta el cielo.Que la vida es una pista deslizante como el hielo así que cuida tu velocidad. Y deberás abrir los ojos para estar siempre despierto ante lo que te pueda pasar.

Y si algo puede hacerme crecer es cuando caigo y vuelvo a levantarme otra vez, es lo que me sirve para hacerme mas fuerte y sentirme bien.

martes, 16 de diciembre de 2008

NADIE como TÚ


Nadie como tu para hacerte reir. Nadie como tu sabe tanto de mi. Nadie como tu es capaz de compartir mis penas, mi tristeza, mis ganas de vivir.
Tienes ese don de dar tranquilidad de saber escuchar, de envolverme en paz. Tienes la virtud de hacerme olvidar el miedo que me da mirar la oscuridad. Solamente tu lo puedes entender y solamente tu te lo podras creer. En silencio y sin cruzar una palabra. Solamente una mirada es suficiente para hablar ya son mas de 14 años de momentos congelados en recuedos que jamas se olvidaran. Nadie como tú para pedir perdón. Nadie como tu valora esta canción. Nadie como tú me da su proteccion, me ayuda a caminar, me aparta del dolor.
Tienes ese don de dar tranquilidad de saber escuchar, de envolverme en paz. Tienes la virtud de hacerme olvidar el miedo que me da mirar la oscuridad. Solamente tu lo puedes entender y solamente tu te lo podras creer. Y pasaran los años y siempre estaras buscando un plan para que se hagan realidad los sueños que soñabamos antes de ayer al dormir hablando del tiempo que nos quedara por vivir. En silencio y sin cruzar una palabra. Solamente una mirada es suficiente para hablar ya son mas de 14 años de momentos congelados en recuedos que jamas se olvidaran. Y sin hablar. Solo al mirar sabremos llegar a entender que jamas NI NADA NI NADIE EN LA VIDA NOS SEPARARÁ!!

Q
-Si lloras cantaré si sufres te hablaré si mueres moriré también. Si te cuentan que lloré cuando te cogí en mis brazos, No me pude contener porque te quiero tanto.

TANTO TE QUERÍA...

Bé, les cançons són de l'Oreja de Van Gogh! Tracta sobre un tema força dur, la mort d'un ésser estimat. Bueno, les he hagut de retocar perquè tinguéssin més sentit amb alguns fets determinats, per tant, també tinc mèrit!! JAJA! Un petonàs! Us deixo aquí;)

LA NIÑA*[...]
Un cumpleaños más sin tí, un regalo sin abrir y esta carta para tí, quiero contarte qué perdí la mañana que te ví despidiendote de mi. Recuerdo aquella estación, ví la vida y su color. Mandaste un beso con tu amor y la niña se quedo para siempre en la 'estación'.
Yo era pequeña para ver que te marchabas por mi bién, es difícil de entender. Que lejos hay que ir a buscar para comprar la dignidad. Te quiero!!
Vuelve,vuelve..Vuelve, vuelve a mi lado. Vuelve a por mí. Recuerdos en el corazon,como el dia antes de dormir cuando hablabamos los dos. Tu lo eras todo para mí, ahora se vivir sin tí pero asi no soy feliz. Yo era pequeña para ver que te marchabas por mi bién,es difícil de entender. Hecho de menos la canción que repetiamos los dos. Te quiero. Hoy te escribo desde el silencio de mi inmenso vacío que yo siento sin tí. Eres la esperanza en el mundo soñado que está por construir.
Vuelve,vuelve.. a mi lado.Vuelve a por mi..para hacerme feliz.
Un cumpleaños mas sin tí, un regalo sin abrir y esta carta para tí!!!

TÚ!!!
Perdona que entré sin llamar, No es esta la hora y menos el lugar, Tenía que contarte que en el cielo no se esta tan mal. Mañana ni te acordarás, tan solo fue un sueño te repetiras y en forma de respuesta pasará una estrella fugaz. Y cuando me marche estará mi vida en la tierra en paz.. yo solo queria despedirme, darte un beso y verte una vez más... Ahora debes descansar, deja que te arrope como años atrás...¿Te acuerdas cuándo entonces te cantaba antes de ir a acostar? tan solo me dejan venir dentro de tus sueños para verte a tí y es que aquella triste mañana no te dí ni un adiós al partir.
Promete que serás feliz, te ponías tan guapa al reir.. y así, solo así quiero recordarte... Así como antes, adelante, así vida mia mejor será así...
Ahora te toca a tí, solo a tí, te toca a tí seguir nuestro viaje, se está haciendo tarde, tendré que marcharme, en unos segundos vas a despertar.
Y así, solo así, quiero recordarte, sonrie como antes, así, adelante... vida mia mejor será así...


Annetah*

lunes, 8 de diciembre de 2008


Solías llamarme tu ángel, Decías que me habían mandado del cielo, Mientras me sostenías en tus brazos Pensé que te sentías muy fuerte, Nunca quise que te fueras, Quisiera que estuvieras aquí y me abrazaras.

Te extraño, Extraño tu sonrisa, Y aún dejo caer una lágrima De vez en cuando, Y aunque es diferente ahora Tu sigues aquí de alguna manera, Mi corazón no quiere que te vayas, Y necesito que sepas Que te extraño.

Solías llamarme tu soñadora, Y ahora estoy viviendo mi sueño, Oh, como quisiera que pudieras ver Todo lo que me ha pasado, Recuerdo el pasado, Es verdad que ese tiempo ha pasado muy rápido.

Te extraño, Extraño tu sonrisa, Y aún dejo caer una lágrima De vez en cuando, Y aunque es diferente ahora Tu sigues aquí de alguna manera, Mi corazón no quiere que te vayas, Y necesito que sepas Que te extraño.

Se que ahora te encuentras en un mejor lugar, si Pero quisiera ver tu rostro para Saber que estás donde necesitas estar, Aunque no sea aquí conmigo.

Te extraño. Extraño tu sonrisa Y aún dejo caer una lágrima De vez en cuando!



-Res de l'altre món, la lletra d'una cançó traduïda. (I miss you)

Anneta!




domingo, 30 de noviembre de 2008

ÉS MÉS QUE UN SOMNI

Et dec tantes coses...[...]...

Sé molt bé que això no és cap fotolog, pero m'encantaria dedicar-li a una persona molt important per mi.

Desde petites que hem estat juntes i, és clar que ens hem enfadat, però hem après a enfrontar els problemes i a tirar endevant, hem après tantes coses juntes....

Sempre que he tingut algun problema m'has ajudat i jo he intentat fer el mateix...;)

'Un amigo no sólo es aquel que rie tus gracias, tambíen es el que llora tus penas'

No tan sols li agraeixo a ella, també a tots/-es els que m'heu ajudat... que no sou pocs!

Malgrat tot, també haig de dir que hi va haver moments que no et vaig tenir, i era quan més et necessitava. Però vas saber donar-te'n compte.

'Ámame cuando menos lo merezca porque será cuando más lo necesite.'

És clar que hi ha coses que no m'agraden:
Quan em vaciles, te'n burles de mi....-i com aquestes en podria dir mil-..... però no suportaria que les canviéssis perquè són aquelles senzilles tontaries les que et fan ser tu.

Tens un milió de maneres per fer-me riure.
M'estas cuidant dia darrera dia.
Em protegeixes.
Em sento segura al veure't aprop.
Saps secrets que jo mai hagués pogut revelar.
Trenques els silencis quan estic callada i no sento ganes de cridar perquè mantens els meus peus al terra.
Ets una amiga de veritat.
Tu estàs aquí fins el final.
Em treus d'allà quan algo no està bé.
Parles amb mi fins la nit, fins que tot torna a la normalitat altre vegada.
Ets una amiga de veritat.
No t'enfades ni em presiones quan canvio els plans.
D'alguna forma no se t'acaben mai les segones oportunitats.
No em dius 'et vaig avisar' quan m'equivoco per mil.lèsima vegada.
Sóc tan afortunada d'haver-te trobat.
Sé que ets algú especial quan pronuncies el meu nom.
Estaré aquí quan em necessitis, en qualsevol moment, tu seguiex creient i jo estaré aquí.
Si alguna vegada necessites una amiga, algú que t'entengui, només caldrà que em cridis.
No importa si estàs lluny, jo vindré corrents.
Però si realment no puc estar al teu costat, guarda'm dintre teu i jo aparaixeré.
No és grandiós que ho sàpigues? Que puc arribar a on ningu ha arribat mai per ajudar-te?
El que no és tan grandiós és que no sé com et podria agraïr tantes coses que has fet per mi.
Però no oblidis que fa falta que et procupis; has de saber que jo sempre estaré aquí.
Perquè ets una amiga de veritat i mai se t'acaben les segones oportunitats.

Los BUENOS AMIGOS son muy difíciles de encontrar, aún más difíciles de dejar y de verdad IMPOSIBLES de olvidar.

ÉS MÉS QUE UN SOMNI
Finalment he despertat, temia fer-ho, però està fet i no podré tornar a dormir.

Molts cops diuen que és massa tard. Realment ho és?
No ho sé; la questió és que ho he fet i encara estic a temps de viure.; de poguer disfrutar la por i la tristesa. Perquè sense llàgrimes no hi hauria tanta necessitat d'alegria.

Perquè tanta por de viure? Perquè tanta por de disfrutar la vida tal com és; d'enfrontar la realitat; de tirar endevant; ... de plorar... ? Perquè tanta por?

Diem que la ficció és ficció i mai serà realitat. ¿Realment ens agradarien les coses tan fàcils, com per poder tornar al passat, i canviar de camí quan les coses no van bé?

L'altre dia vaig llegir vaig llegir una frase senzilla però certa:
'Cuanto más difícil es algo, más te gusta y haces lo posible por aconseguirlo'.

Això és la realitat..... Lluitar per els teus somnis*
Reacciona reina



ANNAAAA!!*

jueves, 27 de noviembre de 2008

LA CLONACIÓ HUMANA

Primera clonació humana


Embrions humans clonats a Corea del Sud


Després de la clonació, se'ls ha mort per obtenir d'ells cèl.lules mare.


Científics de Corea del Sud i de l'Amèrica del Nord han aconseguit obtenir embrions humans per clonaió, extraient de 16 voluntàries coreanes cèl.lules ovàriques no germinals i intorduint-les a òvuls als quals prèviament se'ls havia retirat el nucli i que havien estat obtinguts de la mateixa dona. Sacrificant aquests embrions humans els científics han aïllat cèl.lules mare.


(Article de l'Associació Catalana d'Estudis Bioètics)



-Avui a Educació per la Ciutadania hem hagut de fer algunes reflexions importants, i hem fet un petit devat segons les nostres opinions.


LA MEVA OPINIÓ

Un clon significa una copia genèticament igual a un individu.

Els cientifics obtindríen el ADN d’alguna cèl.lula ovaria no germinada.
Després de formar-se l’òvul, a través d’un procés; una xispa d’electricitat el dividirà; dies més tard obtindrem un embrió igual als altres.

S’ha parlat molt sobre la clonació humana.
En realitat, els científics no estan intressats a produir clons humans.
El que els científics pretenen és produïr cèl.lules humanes clonades que es podrien utilitzar per curar algunes greus malalties.

La clonació és una manera diferent d’utilitzar cèl.lules mare per curar determinades malalties. Al final, un embrió clonat no és més que una copia genètica d’algú que ja està viu i que ha donat el seu consentiment. És obvi que tots tenim dret a decidir què fer amb el nostre propi ADN.
Un embrió ha estat creat a partir d’una mescla única de l’esperma i l’òvul i aquesta és una unió que només es produirà una vegada produint un conjunt totalment únic de gens que tenen el potencial de convertir-se en un individu únic.
Per tant, jo estic totalment d’acord amb la clonació de cèl.lules mare, si estan emprades per l’experimentació de malalties.

I ara que estem en el tema, m’encantaria afegir una petita curiositat:


Aquesta abraçada és d’un article anomenat ‘l’abraçada del rescat’


Aquest article detalla la primera setmana de la vida d’uns germans bessons (nen i nena). Sembla que cada un estava en la seva respectiva incobadora, i no s’esperava que la nena visqués.


Una infermera de l’hospital va lluitar contra les regles de l’hospital i va col.locar els bebés tots dos junts en una sola incobadora.


Quan els van posar junts, el més sa dels dos, va abraçar a la seva germana.
El ritme cardíac del bebé més petit es va estevilitzar i la seva temperatura va esdevenir normal.