LA CLONACIÓ HUMANA

Primera clonació humana

Embrions humans clonats a Corea del Sud

Després de la clonació, se'ls ha mort per obtenir d'ells cèl.lules mare.

Científics de Corea del Sud i de l'Amèrica del Nord han aconseguit obtenir embrions humans per clonaió, extraient de 16 voluntàries coreanes cèl.lules ovàriques no germinals i intorduint-les a òvuls als quals prèviament se'ls havia retirat el nucli i que havien estat obtinguts de la mateixa dona. Sacrificant aquests embrions humans els científics han aïllat cèl.lules mare.

(Article de l'Associació Catalana d'Estudis Bioètics)

-Avui a Educació per la Ciutadania hem hagut de fer algunes reflexions importants, i hem fet un petit devat segons les nostres opinions.

LA MEVA OPINIÓ

Un clon significa una copia genèticament igual a un individu.

Els cientifics obtindríen el ADN d’alguna cèl.lula ovaria no germinada.
Després de formar-se l’òvul, a través d’un procés; una xispa d’electricitat el dividirà; dies més tard obtindrem un embrió igual als altres.

S’ha parlat molt sobre la clonació humana.
En realitat, els científics no estan intressats a produir clons humans.
El que els científics pretenen és produïr cèl.lules humanes clonades que es podrien utilitzar per curar algunes greus malalties.

La clonació és una manera diferent d’utilitzar cèl.lules mare per curar determinades malalties. Al final, un embrió clonat no és més que una copia genètica d’algú que ja està viu i que ha donat el seu consentiment. És obvi que tots tenim dret a decidir què fer amb el nostre propi ADN.
Un embrió ha estat creat a partir d’una mescla única de l’esperma i l’òvul i aquesta és una unió que només es produirà una vegada produint un conjunt totalment únic de gens que tenen el potencial de convertir-se en un individu únic.
Per tant, jo estic totalment d’acord amb la clonació de cèl.lules mare, si estan emprades per l’experimentació de malalties.

I ara que estem en el tema, m’encantaria afegir una petita curiositat:

Aquesta abraçada és d’un article anomenat ‘l’abraçada del rescat’

Aquest article detalla la primera setmana de la vida d’uns germans bessons (nen i nena). Sembla que cada un estava en la seva respectiva incobadora, i no s’esperava que la nena visqués.

Una infermera de l’hospital va lluitar contra les regles de l’hospital i va col.locar els bebés tots dos junts en una sola incobadora.

Quan els van posar junts, el més sa dels dos, va abraçar a la seva germana.
El ritme cardíac del bebé més petit es va estevilitzar i la seva temperatura va esdevenir normal.