martes, 10 de febrero de 2009

LLORÓ EN SILENCIO

Y se fué. Se oyó un fuerte golpe de puerta y un silencio extraño inundó la habitación. No era la primera vez, ni sería la última.
Le molestaba que siempre le repitieran lo mismo. No soportaba que le pusieran normas, no soportaba que le dijeran lo que debía hacer.
Era perfeccionista y se ponía de mal humor cuando algo no le salía bien o se le escapaba de las manos.
A menudo lo pagaba con otros, pero ellos la entendían y conocían sus pasos; tal vez por eso, no se molestaban ni en preguntar.
También puede ser que exagerara, no lo podía evitar; ...
Le molestaba aún más cuando le hacían cumplidos sobre algo bien echo cuando podría haber estado mejor.
Tenía tantas cosas por decir, tantas quejas por publicar; que no dijo nada y se quedó sentada en la habitación de al lado. Siempre con algo que decir. Siempre con algo que escuchar.
Tal vez, ahora, era su turno para entrar y aprender algo; o más bién; entrar y enseñar algo.
Resistiendo aún más se fue. No tenía el valor por dejar de esconder sus miedos. Era una covarde. Otra vez... otra vez, se marchó sin las ideas claras.
Se había rendido, se había cansado de esperar. Una lágrima recorría su mejilla mientras ella, apenas podía respirar.
Lloró en silencio.
Ella estaba dando al mundo mucho más de lo que ella podía; ella necesitaba a alguien que le mostrara lo que podía ser; y ella trató de sobrevivir llevando su corazón en sus mangas, ella trató de sobrevivir viviendo su vida por si misma, siempre asustada del trueno.
Vas a necesitar la fuerza para encontrar tu hogar!

PD: Aquest si que l'he escrit jo :)

ANNA

3 comentarios:

Alba Planas Carruana dijo...

Nena!

Em sembla que he sigut la primera que la llegit, i la primera que ta dit que és fantàstic així que, com no? havia de ser la primera en comentar-te en el blogger no?

Doncs reina, que no te’n cansis mai d’escriure, perquè ho fas fantàstic, i a més amb unes paraules...;)uoo!

Aquí ho deixo reina! Seguim parlant pel Messenger, si?


T’estimo(K).

Atentament: la teva nina!

nester dijo...

eeepp molt bé!!
m'agradaria que em diguessis en què o qui pensaves quan escrivies, és com si parlessis tu o és algú altre?

està molt bé, introdueixes el lector al teu món (o al de l'escrit) cosa que jo no sé fer..

apa, ens veiem!!
cigró cigró!! si no l'aguantes, no et reprimeixis XD

Annetah dijo...

Em refereixo a mi en el text!
Jaja intentaré aguantar-lo pero a la que ma molesti una mica.. sempre es posa amb tothom... Cigró, cigró... XD
Merci!